Fitxa 1
Fixa tècina
Fixa tècina
Títol: Escola Bauhaus Dessau
Autor: Walter Gropius
Tipologia: Escola
Cronologia: 1925-1926
Cronologia: 1925-1926
Materials: Acer laminat, formigó armat, vidre aplanat de grans dimensions
Localització: Dessau, Alemania
Estil: Funcionalista
Descripció formal
La Bauhaus compta amb una entrada principal, la qual està dividida per tres portes separades amb columnes vermelles que donen accés a l'escala i el vestíbul. L’escala està dissenyada en tres trams, el més ample és el que porta als pisos superiors, els laterals més estrets descendeixen. Al davant de l'escala trobem una finestra gran que va de terra a sostre.
El vestíbul és una part molt característica per a l'edifici, ja que al caminar pels corridors o escales es tenen diverses possibilitats d'on anar. Pujant les escales des del vestíbul no només es pot anar als tallers i a l'administració, sinó que per l’altra banda de les escales estan ubicats uns finestrals de grans dimensions i a cada esglaó es pot veure una nova perspectiva de l'interior i l’exterior.
L'edifici té una planta amb forma d’aspa que està distribuida en tres ales principals, aquesta forma trenca el concepte de simetria i anteposa la seva funcionalitat a la estètica. Es va caracteritzar per plantes i seccions ortogonals, generalment asimètriques i amb absència de decoració a les façanes. Els espais interiors són lluminosos.
Les aules estan formada per finestres horitzontals, amb la funció d'assegurar una adequada il·luminació, la dels apartaments, en canvi, consta d'obertures individuals per a incrementar la privacitat. Els tallers tenen un important front de vidre, que permet la màxima il·luminació i la visió de l'interior des de fora. Els sostres no eren impermeables
Entorn i integració urbanística
La manera i el lloc on està construït l'edifici ve donat tot allò que l'envolta: un carrers i camps esportius.
Funció, contingut i significat
Després de la Primera Guerra Mundial, Alemanya buscava una sortida a la crisi de valors en què es trobava immersa. Els seus intel·lectuals consideraven que ara havia de imposar-se un racionalisme crític, capaç de resoldre les contradiccions socials, llavors va ser quan Gropius es va sentir profundament implicat en aquests plantejaments. El seva gran manifest del racionalisme arquitectònic seria excepcional per l’edifici de la Bauhaus en què s'agrupen les característiques del Moviment modern.
Fitxa 2
Fitxa técnica
Títol: Casa Rietveld-Schröder
Autor: Gerrit Rietveld
Tipologia: Habitatge modern
Cronologia: 1924
Cronologia: 1924
Materials: Maó, vidre i acer
Localització: Utrecht, Holanda
Estil: neoplasticista
Estil: neoplasticista
Descripció formal
La construcció consta de dos nivells:
En la planta baixa, al voltant d'una escala, se situen els espais comuns i de servei una sala d'estar, una sala de lectura, un dormitori pel personal de servei, un estudi, una cambra de magatzem, un menjador i una cuina.
La planta superior és un gran espai obert (exceptuant un lavabo i una banyera) en el qual tot el mobiliari està posicionat per a facilitar el moviment. Té un sistema de panells lliscants que es poden girar i ajustar segons les necessitats. En aquest segon nivell es van situar totes les zones de descans. Els tres dormitoris, dividits per envans mòbils, concepte que es va usar amb la finalitat de poder crear un espai obert durant el dia, perquè els nens tinguessin més espai per jugar i posteriorment, durant la nit, tornar a transformar-se en espais privats, la sala d'estar i el bany.
Funció, contingut i significat
La independència visual de les seves parts, aconseguida per la separació física dels plànols, l'ús dels plànols lliures i la modulació horitzontal i vertical d'aquests, a més de l'ús dels colors, que accentua i determina la identitat de cada part. A això s'han d'afegir les decisions per a l'interior, amb espais lliures que es poden modificar per mitjà de panells mòbils, i el mobiliari, perfectament integrat, tractat com un element arquitectònic més.
Fitxa 3
Fitxa tècnica
Fitxa tècnica
Títol: La Dansa
Autor: H. Matisse
Tècnica: Oli sobre llenç
Autor: H. Matisse
Tècnica: Oli sobre llenç
Cronologia: 1909
Estil: Fauvisme
Localització: MoMA, Nueva York
Estil: Fauvisme
Localització: MoMA, Nueva York
Mides: 259,7 x 390,1
Descripció Formal
El primer en el que ens fixem és en les formes humanes que hi ha. Son representades com dones ballant. Aquestes dones estan despullades tenen una forma molt poc realista. Les figures consten d'un contorn negre moltes corbes, a més d'estar pintades de color marró taronjós. El seu cabell és un marró molt més fosc.
Els colors són els mateixos en totes les dones però les posicions i formes són diferents. Només es pot veure la cara d'una d'elles, la qual està de front juntament amb una altre que té el cap avall. De les altres dos només podem veure l'esquena i l'última es veu de costat. Els braços de totes estan units i fan forma de rodona. No té detalls més enllà de poder apreciar la tensió en els seus músculs. Tota l'obra trenca amb la perspectiva clàssica de l'art.
El fons es divideix en dues parts: el cel (blau) i el sòl (verd). No s'aprecia cap clarobscur.
Descripció Formal
El primer en el que ens fixem és en les formes humanes que hi ha. Son representades com dones ballant. Aquestes dones estan despullades tenen una forma molt poc realista. Les figures consten d'un contorn negre moltes corbes, a més d'estar pintades de color marró taronjós. El seu cabell és un marró molt més fosc.
Els colors són els mateixos en totes les dones però les posicions i formes són diferents. Només es pot veure la cara d'una d'elles, la qual està de front juntament amb una altre que té el cap avall. De les altres dos només podem veure l'esquena i l'última es veu de costat. Els braços de totes estan units i fan forma de rodona. No té detalls més enllà de poder apreciar la tensió en els seus músculs. Tota l'obra trenca amb la perspectiva clàssica de l'art.
El fons es divideix en dues parts: el cel (blau) i el sòl (verd). No s'aprecia cap clarobscur.
Fitxa 4
Fitxa tècnica
Tìtol: Torre vermella a Halle
Autor: Kirchner Ernst Ludwig
Tècnica: Oli sobre llenç
Cronologia: 1914
Estil: Expressionista
Localització: Museo Folkwang
Mides: 120 x 90,5
Descripció formal
En aquest quadre es representa una ciutat amb diferents obres arquitectòniques. En el centre de l'obra es troba la torre, de color negre i vermell/taronja. També s'aprecia un carrer on no passa cap persona però sí apareix un transport. Tots els edificis compten amb finestres de color negre. La perspectiva és present a tota l'obra.
Els colors són freds. No utilitza molts de diferents: negre, blau i vermell, a més d'una petita part verda. Els sostres i les finestres és on s'utilitza el negre (a més de la torre) i el blau s'utilitza pels edificis i la vorera. El color vermell forma part de les carreteres i una part de la torre.
Per últim es pot observar el cel, que ocupa la part més superior de l'obra. Aquest és de diferents tons de blau i a més consta amb un núvol.
Temàtica
Després de la dissolució del Pont, el 1913, Kirchner comença a pintar gairebé exclusivament escenes dels carrers de Berlín. L'intenció de Kirchner a l'hora de fer l'obra no era marcar la línia ni fer l'obra realista, volia fer veure aquella plaça amb la torre gòtica al centre sense cap persona al voltant.
Autor: Kirchner Ernst Ludwig
Tècnica: Oli sobre llenç
Cronologia: 1914
Estil: Expressionista
Localització: Museo Folkwang
Mides: 120 x 90,5
Descripció formal
En aquest quadre es representa una ciutat amb diferents obres arquitectòniques. En el centre de l'obra es troba la torre, de color negre i vermell/taronja. També s'aprecia un carrer on no passa cap persona però sí apareix un transport. Tots els edificis compten amb finestres de color negre. La perspectiva és present a tota l'obra.
Els colors són freds. No utilitza molts de diferents: negre, blau i vermell, a més d'una petita part verda. Els sostres i les finestres és on s'utilitza el negre (a més de la torre) i el blau s'utilitza pels edificis i la vorera. El color vermell forma part de les carreteres i una part de la torre.
Per últim es pot observar el cel, que ocupa la part més superior de l'obra. Aquest és de diferents tons de blau i a més consta amb un núvol.
Temàtica
Després de la dissolució del Pont, el 1913, Kirchner comença a pintar gairebé exclusivament escenes dels carrers de Berlín. L'intenció de Kirchner a l'hora de fer l'obra no era marcar la línia ni fer l'obra realista, volia fer veure aquella plaça amb la torre gòtica al centre sense cap persona al voltant.
Fitxa 5
Fitxa tècnica
Títol: Les senyoretes d'Avinyó
Autor: Pablo Picasso
Tècnica: Oli sobre llenç
Autor: Pablo Picasso
Tècnica: Oli sobre llenç
Cronologia: 1907
Estil: Cubista
Tema: Escena al prostíbul del carrer Avinyó
Localització: MoMA, Nueva York
Estil: Cubista
Tema: Escena al prostíbul del carrer Avinyó
Localització: MoMA, Nueva York
Mides: 243,9 cm x 233,7 cm
Descripció formalAquesta obra es representa amb formes geomètriques, cosa característica d'aquest estil artístic. Apareixen 5 dones amb nues, dues d'elles tapant-se les seves parts íntimes amb una tovallola. Al estar despullades es pot veure que els cossos estan representats amb diferents formes geomètriques i el que no queda del tot bé és el rostre de les dones.
La primera dona a l'esquerra surt representada amb la cara és fosca i no complementa amb el del cos el qual té diferents tons de color carn/taronjós. La segona que surt de cara té un ull més gran que l'altre i en aquest cas sí que el color de la cara es complementa amb el del cos com en el cas de la tercera dona. La quarta sembla portar una màscara, amb tons molt foscos. L'última té la cara molt diferent a les altres dones, a més el color utilitzat és més ataronjat que les altres.
La primera dona a l'esquerra surt representada amb la cara és fosca i no complementa amb el del cos el qual té diferents tons de color carn/taronjós. La segona que surt de cara té un ull més gran que l'altre i en aquest cas sí que el color de la cara es complementa amb el del cos com en el cas de la tercera dona. La quarta sembla portar una màscara, amb tons molt foscos. L'última té la cara molt diferent a les altres dones, a més el color utilitzat és més ataronjat que les altres.
Tindria lògica pensar que el fons es tracta d'un llit, encara que no s'aprecia bé del tot.
Temàtica
L'escena segons Picasso representa un sopar en un prostíbul. No va ser exposat fins a 1919 pel seu gran impacte. Segons Picasso va concebre el quadre com: "una satírica eròtica al·legòrica i literària de les obres en boga de la Arcadia." Va eliminar la figura d'homes.
L'escena segons Picasso representa un sopar en un prostíbul. No va ser exposat fins a 1919 pel seu gran impacte. Segons Picasso va concebre el quadre com: "una satírica eròtica al·legòrica i literària de les obres en boga de la Arcadia." Va eliminar la figura d'homes.
Fitxa 6
Fitxa tècnica
Títol: Nena corrent al balcó
Autor: Balla Giacomo
Cronologia: 1912
Tècnica: Oli sobre llenç
Localització: Galeria de arte moderno en Milán
Mides: 128 cm x 128 cm
Estil: Futurista
Descripció FormalL'artista per a aquesta obra va utilitzar només punts de pintura per fer formes humanes, en aquest cas, 7 dones. La part que més es diferencia són els peus, ja que en estar més separats no es confonen tant com el cos. En un principi et pots imaginar que són com papers de colors enganxats en l'obra. Els colors que s'utilitzen són el marró, blau, groc, taronja, entre d'altres.
Com a fons trobem una reixa negra que ha estat pintada abans que els punts, per tant és fàcil diferenciar. A més de la reixa el fons també està format per rectangles petits de color groc que coincideix molt bé amb el color del full.
Temàtica
Balla, ha subratllat el seu objectiu principal de representar el moviment, a què consideraven simbòlic pel seu compromís amb l'avanç dinàmic del segle XX. En Nena que corre pel balcó, Balla, tracta de representar moviment mostrant les cames de la noia corrent en una seqüència repetida.
Autor: Balla Giacomo
Cronologia: 1912
Tècnica: Oli sobre llenç
Localització: Galeria de arte moderno en Milán
Mides: 128 cm x 128 cm
Estil: Futurista
Descripció FormalL'artista per a aquesta obra va utilitzar només punts de pintura per fer formes humanes, en aquest cas, 7 dones. La part que més es diferencia són els peus, ja que en estar més separats no es confonen tant com el cos. En un principi et pots imaginar que són com papers de colors enganxats en l'obra. Els colors que s'utilitzen són el marró, blau, groc, taronja, entre d'altres.
Com a fons trobem una reixa negra que ha estat pintada abans que els punts, per tant és fàcil diferenciar. A més de la reixa el fons també està format per rectangles petits de color groc que coincideix molt bé amb el color del full.
Temàtica
Balla, ha subratllat el seu objectiu principal de representar el moviment, a què consideraven simbòlic pel seu compromís amb l'avanç dinàmic del segle XX. En Nena que corre pel balcó, Balla, tracta de representar moviment mostrant les cames de la noia corrent en una seqüència repetida.
Fitxa 7
Fitxa tècnica
Títol: Composició II
Autor: Piet Mondrian
Cronologia: 1920
Estil: Neoplasticistes holandes
Localització: Gemeentemuseum, La Haya, Països Baixos
Autor: Piet Mondrian
Cronologia: 1920
Estil: Neoplasticistes holandes
Localització: Gemeentemuseum, La Haya, Països Baixos
Mides: 59,5 x 59,5 cm
Tècnica: Oli sobre llenç
Descripció FormalUna obra neoplasticista una de les famoses abstraccions geomètriques de les primeres avantguardes. En aquesta obra es pot veure molt bé aquesta abstracció, ja que esta formada solament per rectangles i quadrats. També una de les característiques del neoclassicisme és la utilització de les línies negres gruixudes i les paletes de colors reduïdes, com a exemple aquesta obra solament utilitza el vermell, groc, blanc, negre i blau.
El llenç és rectangular, les línies rectes, està influït per l'escola de la Bauhaus. Al ser formes geomètriques i ser abstracte utilitza formes senzilles, per tant no vol representar la realitat, sinó expressar.
Temàtica
Fitxa 8
Fitxa tècnica
Títol: L'escala de l'evasió
Autor: Joan Miró
Tècnica: Guaix, aquarel·la i tinta damunt de paper
Localització: The Museum of Modern Art, Nueva York
Cronologia: 1940
Mides: 40 x 47,6
Estil: Surrealista
Descripció FormalEl surrealisme destaca per ser l'art dels somnis, un art que no té en compte la realitat exterior sinó que la del subconscient. Moltes vegades com que no té molt sentit és anomenar art abstracte. L'obra de Miró pot ser anomenada com abstracta, ja que no té un sentit específic. El que veiem són figures diferents, rectangles, cercles, formes diferents. Utilitza colors bàsics com el negre, vermell, blau i blanc. El fons té com colors mesclats en el llenç, podem notar el marró, el groc i el negre.
No sol hi ha línies gruixudes i pintades sinó que també trobem línies molt fines amb formes diferents. Els elements que podem entendre al veure la pintura són, una lluna, un sol, cares amb ulls i boca molt simples i com una ona. L'obra és horitzontal.
Temàtica
Encara que el sentit de l'obra no és molt evident l'important va ser expressar coses. Va tenir molta fama per tant es va fer una exposició en nom de Joan Miró amb obres seves i el nom d'aquesta exposició va ser igual que el nom d'aquest quadre "L'escala de l'evasió
Autor: Joan Miró
Tècnica: Guaix, aquarel·la i tinta damunt de paper
Localització: The Museum of Modern Art, Nueva York
Cronologia: 1940
Mides: 40 x 47,6
Estil: Surrealista
Descripció FormalEl surrealisme destaca per ser l'art dels somnis, un art que no té en compte la realitat exterior sinó que la del subconscient. Moltes vegades com que no té molt sentit és anomenar art abstracte. L'obra de Miró pot ser anomenada com abstracta, ja que no té un sentit específic. El que veiem són figures diferents, rectangles, cercles, formes diferents. Utilitza colors bàsics com el negre, vermell, blau i blanc. El fons té com colors mesclats en el llenç, podem notar el marró, el groc i el negre.
No sol hi ha línies gruixudes i pintades sinó que també trobem línies molt fines amb formes diferents. Els elements que podem entendre al veure la pintura són, una lluna, un sol, cares amb ulls i boca molt simples i com una ona. L'obra és horitzontal.
Temàtica
Encara que el sentit de l'obra no és molt evident l'important va ser expressar coses. Va tenir molta fama per tant es va fer una exposició en nom de Joan Miró amb obres seves i el nom d'aquesta exposició va ser igual que el nom d'aquest quadre "L'escala de l'evasió
Fitxa 9
Fitxa tècnica
Títol: Tumbona
Autor: Francis Jourdain
Cronologia: 1928
Material: Roure i vímet
Mides: 78 cm x 69,5 cm x 97 cm
Estil: Art déco
Localització: França
Descripció FormalAquesta obra és un moble, més detalladament una tumbona. No és la típica a la qual estem acostumats, aquelles que estan formades per una sola part i que es dobleguen. Aquest moble està format per dues parts, una és la cadira amb posa braços i un suport per l'esquena, modelable per les diferents posicions en les quals vulguis estar. L'altra part està separada i no compta ni amb posa braços ni suport, és simplement una base per col·locar els peus.
La seva forma no és tan simple com la dels mobles que estem acostumats, ja que les potes no són rectes, sinó que tenen forma d'un òvul partit i a més les potes també fan la funció de reposabraços en el cas de la cadira. El material és simple, està format per fusta de roure en el cas de les potes i les bases amb vímet cosit.
Temàtica
No hi ha molta informació sobre aquesta obra, però suposo que una de les funcions per la que va ser creada era la comoditat de poder modelar al teu gust com volies que estiguis de lluny el reposapeus i a la vegada que aquesta també funciones de cadira.
Autor: Francis Jourdain
Cronologia: 1928
Material: Roure i vímet
Mides: 78 cm x 69,5 cm x 97 cm
Estil: Art déco
Localització: França
Descripció FormalAquesta obra és un moble, més detalladament una tumbona. No és la típica a la qual estem acostumats, aquelles que estan formades per una sola part i que es dobleguen. Aquest moble està format per dues parts, una és la cadira amb posa braços i un suport per l'esquena, modelable per les diferents posicions en les quals vulguis estar. L'altra part està separada i no compta ni amb posa braços ni suport, és simplement una base per col·locar els peus.
La seva forma no és tan simple com la dels mobles que estem acostumats, ja que les potes no són rectes, sinó que tenen forma d'un òvul partit i a més les potes també fan la funció de reposabraços en el cas de la cadira. El material és simple, està format per fusta de roure en el cas de les potes i les bases amb vímet cosit.
Temàtica
No hi ha molta informació sobre aquesta obra, però suposo que una de les funcions per la que va ser creada era la comoditat de poder modelar al teu gust com volies que estiguis de lluny el reposapeus i a la vegada que aquesta també funciones de cadira.
Fitxa 10
Fitxa tècnica
Títol: La massacre de Corea
Autor: Pablo Picasso
Cronologia: 1951
Tècnica: Pintura a l'oli
Mides: 110 cm x 210 cm
Estil: Cubisme
Localització: Musée Picasso, Paris
Descripció Formal
Una obra molt estranya que em va sorprendre molt. En aquesta obra podem presenciar dos bàndols, un representat que són els ciutadans, els quals tenen expressions que mostren emocions de desesperació i por. Els rostres i cossos tenen diferents formes i altures, a la vegada estan desproporcionats, però el que si tenen en comú és que tots van nus i això fa que veiem encara més aquesta desproporció en les panxes, els pits, les cames...
Per altra banda tenim més persones, però aquestes es veuen diferent, ja que encara que segueixin nus com els altres, ells sí que porten coses, en aquest cas són armes i proteccions en el cos. Tots porten diferents tipus d'armes i tenen posicions diferents. La desproporció segueix estant.
El fons no destaca molt, ja que l'important és l'escena que està passant amb les persones en el centre del quadre. El que podem veure del fons són les muntanyes verdes i marrons, el riu i una espècie de casa on també podem veure alguna cosa vermella, suposo que podem pensar que era foc. El color més destacat és el de les persones, que és el mateix gris blavós.
Temàtica
Època de conflicte entre Corea del Nord i Corea del Sud. En 1950 EUA va entrar a formar part del conflicte lluitant contra la regió de Nord quan aquesta va travessar el paral·lel 38º amb la intenció d'ocupar la regió de Sud.
Picasso va presentar a El Saló Oficial de 1951 el qual s'ha considerat al llarg de la història com el primer quadre anti-nord. L'obra representava la matança dels soldats americans la gent de Shinchun, província de Hwanghae.
Autor: Pablo Picasso
Cronologia: 1951
Tècnica: Pintura a l'oli
Mides: 110 cm x 210 cm
Estil: Cubisme
Localització: Musée Picasso, Paris
Descripció Formal
Una obra molt estranya que em va sorprendre molt. En aquesta obra podem presenciar dos bàndols, un representat que són els ciutadans, els quals tenen expressions que mostren emocions de desesperació i por. Els rostres i cossos tenen diferents formes i altures, a la vegada estan desproporcionats, però el que si tenen en comú és que tots van nus i això fa que veiem encara més aquesta desproporció en les panxes, els pits, les cames...
Per altra banda tenim més persones, però aquestes es veuen diferent, ja que encara que segueixin nus com els altres, ells sí que porten coses, en aquest cas són armes i proteccions en el cos. Tots porten diferents tipus d'armes i tenen posicions diferents. La desproporció segueix estant.
El fons no destaca molt, ja que l'important és l'escena que està passant amb les persones en el centre del quadre. El que podem veure del fons són les muntanyes verdes i marrons, el riu i una espècie de casa on també podem veure alguna cosa vermella, suposo que podem pensar que era foc. El color més destacat és el de les persones, que és el mateix gris blavós.
Temàtica
Època de conflicte entre Corea del Nord i Corea del Sud. En 1950 EUA va entrar a formar part del conflicte lluitant contra la regió de Nord quan aquesta va travessar el paral·lel 38º amb la intenció d'ocupar la regió de Sud.
Picasso va presentar a El Saló Oficial de 1951 el qual s'ha considerat al llarg de la història com el primer quadre anti-nord. L'obra representava la matança dels soldats americans la gent de Shinchun, província de Hwanghae.
Fitxa 11
Fitxa tècnica
Títol: Cadira Wassily o Model B3Autor: Marcel Breuer
Cronologia: 1925
Tècnica: Pintura a l'oli
Mides: 110 cm x 210 cm
Estil: Cubisme
Localització: Bauhaus
Descripció FormalAquesta cadira va tenir un gran èxit. Al ser menys pesada pel simple fet dels materials i a la vegada tenir un disseny simple que complís amb les necessitats. Com podem veure una de les seves característiques és la cadira una mica inclinada cap a baix, suposo per donar una millor posició i comoditat.
El disseny de la cadira va ser especialment revolucionari per a l'època, pel seu ús de tubs d'acer i el seu mètode de fabricació. L'estructura original era d'acer niquelat, posteriorment cromat, i doblat. El seient i el respatller són de cuir, lona o tela.
Temàtica
Marcel Breuer va crear aquest disseny inspirat per una bicicleta, l'estructura era d'acer, concretament la seva inspiració va provenir de la bicicleta Alder. En aquell temps, treballar amb acer era complicat, i portar aquests treballs a l'àmbit del mobiliari, encara més. Existia una empresa, l'empresa Mannesmann, que havia dissenyat la manera de produir tubs d'acer sense que aquests tinguessin costura, és a dir, que en doblar no es trenquessin. Va ser aquest know how sobre l'acer el qual Marcel Breuer va decidir utilitzar per crear el primer prototip del qual avui es coneix com a Cadira Wassily.
.webp)
Fitxa 12
Fitxa tècnica
Títol: El cuirassat Potemkin
Director: Sergei Eisenstein
Cronologia: 1925
Durada: 77 minuts
Tipologia: Film
Gènere: Drama Històric/Bèl·lic
Guió: Nina Agadjànova i Serguei Eisenstein
Intèrprets: Aleksandr Antonov, Vladimir Barsky, Grigori Aleksandrov, Mikhail Gomorov, Ivan Bobrov, Aleksandr Levshin, Konstantin Feldman
Descripció FormalÉs una pel·lícula propagandística considerada una de les millors. No narra una història fictícia sinó en fets reals, ja que va ser estrenada durant la primera dècada de la Revolució russa (1925) i va significar un rescat de la importància dels fets que van passar en el Potemkin en el procés de la revolució fallida del 1905.
Plena d'imatges expressives, gairebé com un àlbum fotogràfic, representa la magnificació de la figura de les masses i les causes col·lectives. La pel·lícula, dividida en 5 parts, és muda i està explicada mitjançant cartolines que van intercalant-se.
La seva principal virtut no està en el fons, sinó en la forma: 'El cuirassat Potemkin' és un prodigi de la tècnica i del muntatge. Mitjançant centenars de plans, uns 1029, una barbaritat per a l'època, se'ns submergeix en l'alçament popular contra la repressió de les autoritats tsaristes i com les forces armades de govern reprimeixen l'alçament.
Utilitza jocs de plans com els dels lleons despertant, plans detall de mans, braços, cares, objectes o mirades, o la utilització de travelling i angles picats i contrapicats
Descripció temàtica i argumentalÉs una pel·lícula basada en fets reals, que van succeir al port d'Odessa, a la mar Negra, a Ucraïna sota l'Imperi rus, durant la setmana del 26 de juny del 1905. La pel·lícula mostra que els mariners del cuirassat estan farts dels maltractaments i vexacions de part dels oficials, i quan se'ls intenta obligar a menjar carn podrida amb cucs, decideixen revoltar-se. Amb el motí del cuirassat arriba la revolució a Odessa i repercutirà en l'Imperi rus.
Director: Sergei Eisenstein
Cronologia: 1925
Durada: 77 minuts
Tipologia: Film
Gènere: Drama Històric/Bèl·lic
Guió: Nina Agadjànova i Serguei Eisenstein
Intèrprets: Aleksandr Antonov, Vladimir Barsky, Grigori Aleksandrov, Mikhail Gomorov, Ivan Bobrov, Aleksandr Levshin, Konstantin Feldman
Descripció FormalÉs una pel·lícula propagandística considerada una de les millors. No narra una història fictícia sinó en fets reals, ja que va ser estrenada durant la primera dècada de la Revolució russa (1925) i va significar un rescat de la importància dels fets que van passar en el Potemkin en el procés de la revolució fallida del 1905.
Plena d'imatges expressives, gairebé com un àlbum fotogràfic, representa la magnificació de la figura de les masses i les causes col·lectives. La pel·lícula, dividida en 5 parts, és muda i està explicada mitjançant cartolines que van intercalant-se.
La seva principal virtut no està en el fons, sinó en la forma: 'El cuirassat Potemkin' és un prodigi de la tècnica i del muntatge. Mitjançant centenars de plans, uns 1029, una barbaritat per a l'època, se'ns submergeix en l'alçament popular contra la repressió de les autoritats tsaristes i com les forces armades de govern reprimeixen l'alçament.
Utilitza jocs de plans com els dels lleons despertant, plans detall de mans, braços, cares, objectes o mirades, o la utilització de travelling i angles picats i contrapicats
Descripció temàtica i argumentalÉs una pel·lícula basada en fets reals, que van succeir al port d'Odessa, a la mar Negra, a Ucraïna sota l'Imperi rus, durant la setmana del 26 de juny del 1905. La pel·lícula mostra que els mariners del cuirassat estan farts dels maltractaments i vexacions de part dels oficials, i quan se'ls intenta obligar a menjar carn podrida amb cucs, decideixen revoltar-se. Amb el motí del cuirassat arriba la revolució a Odessa i repercutirà en l'Imperi rus.
%2003.webp)
Títol: Mort d'un milicià
Autor: Robert Capa
Cronologia: 1936
Tipologia: Fotografia
Tema: Fotoperiodisme i de guerra
Descripció FormalLa Imatge és bastant simple formalment, es tracta d'un home situat a la part esquerra de la imatge vestit amb roba que per la nostra època seria normal, uns pantalons i una samarreta, però tenint en compte la gorra i l'arma que té a la mà dreta.
La posició de l'home no és normal i es pot veure que està en moviment per tant està caient, una de les raons és perquè l'han disparat. També es pot veure que per culpa del tret l'arma se li escapa de les mans.
El fons no és molt complet, solament està format per una muntanya on està feta la fotografia, les altres muntanyes que es poden veure al fons són bastant més petites i la resta de fons està format pel cel. El color de la fotografia és en blanc i negre, es pot apreciar la seva antiguitat.
Temàtica
Segons diversos autors, la fotografia de Robert Capa captura el moment de la mort de Borrell. Actualment, alguns experts pensen que la fotografia no es va fer durant la batalla, sinó que l'home que hi surt, que podria no ser Borrell, va posar per la foto, però el tema és controvertit.
Les fotografies de Capa dels milicians a Cerro Muriano (Còrdova), inclosa la de la mort del milicià, van ser publicades per primer cop el 23 de setembre de 1936 al número 447 de la revista francesa Vu en un reportatge
Autor: Robert Capa
Cronologia: 1936
Tipologia: Fotografia
Tema: Fotoperiodisme i de guerra
Descripció FormalLa Imatge és bastant simple formalment, es tracta d'un home situat a la part esquerra de la imatge vestit amb roba que per la nostra època seria normal, uns pantalons i una samarreta, però tenint en compte la gorra i l'arma que té a la mà dreta.
La posició de l'home no és normal i es pot veure que està en moviment per tant està caient, una de les raons és perquè l'han disparat. També es pot veure que per culpa del tret l'arma se li escapa de les mans.
El fons no és molt complet, solament està format per una muntanya on està feta la fotografia, les altres muntanyes que es poden veure al fons són bastant més petites i la resta de fons està format pel cel. El color de la fotografia és en blanc i negre, es pot apreciar la seva antiguitat.
Temàtica
Segons diversos autors, la fotografia de Robert Capa captura el moment de la mort de Borrell. Actualment, alguns experts pensen que la fotografia no es va fer durant la batalla, sinó que l'home que hi surt, que podria no ser Borrell, va posar per la foto, però el tema és controvertit.
Les fotografies de Capa dels milicians a Cerro Muriano (Còrdova), inclosa la de la mort del milicià, van ser publicades per primer cop el 23 de setembre de 1936 al número 447 de la revista francesa Vu en un reportatge
Descripció FormalLes aventures de Mandrake es publicaven de manera regular en diferents diaris. Falk escrivia els guions mentre que Davis realitzava els dibuixos. Després de la mort de Davis el 1964, Falk va acudir a caricaturista Fred Fredericks. Quan Falk va morir el 1999, Fredericks va continuar escrivint també les tires de Mandrake.
Al principi eren historietes curtes publicades a diaris però amb el temps es van convertir en còmics físics que recollien totes aquelles històries en llibres d'unes 200 pàgines. Les primeres portades eren en blanc i negre, igual que el còmic, però amb el temps es van passar a color, el còmic segueix sent en blanc i negre.
Ha tingut diverses versions durant el temps. Totes solien utilitzar les vinyetes rectangulars i les bafarades tant ovalades com rectangulars. Una de les característiques del còmic és la lletra majúscula a l'hora d'escriure els diàlegs. Podem veure en el dibuix que utilitza personatges més realistes no com alguns còmics de l'època com seria "Mortadelo i Filemon".
Temàtica
La història és sobre en Mandrake un il·lusionista amb una capacitat hipnòtica ràpida i efectiva. A més d'un consumat mag del món de l'espectacle lluitava contra criminals i malfactors. Quan gesticulava hipnòticament aquests veien les seves armes transformades en serps o barres ardents.
Al principi eren historietes curtes publicades a diaris però amb el temps es van convertir en còmics físics que recollien totes aquelles històries en llibres d'unes 200 pàgines. Les primeres portades eren en blanc i negre, igual que el còmic, però amb el temps es van passar a color, el còmic segueix sent en blanc i negre.
Ha tingut diverses versions durant el temps. Totes solien utilitzar les vinyetes rectangulars i les bafarades tant ovalades com rectangulars. Una de les característiques del còmic és la lletra majúscula a l'hora d'escriure els diàlegs. Podem veure en el dibuix que utilitza personatges més realistes no com alguns còmics de l'època com seria "Mortadelo i Filemon".
Temàtica
La història és sobre en Mandrake un il·lusionista amb una capacitat hipnòtica ràpida i efectiva. A més d'un consumat mag del món de l'espectacle lluitava contra criminals i malfactors. Quan gesticulava hipnòticament aquests veien les seves armes transformades en serps o barres ardents.
Comentarios
Publicar un comentario